Crònica d'un cap de setmana de l'Artemisia...


Us estalviaré el divendres nit perquè tot i que va ser molt “saleroso” va ser poc artístic... I de cop i volta ens plantem en el dissabte a la tarda.


M’havien convidat a una reunió d’artistes, galeristes i crítics d’art. I allà hi érem un poeta, tres pintors, dos galeristes i una crítica d’art. Amb una paraula, no, va, amb dues... “todos locos”. I ho dic en el millor sentit de la paraula i des de el carinyo absolut:


“Locos” per parlar d’art, per opinar, per discutir (la pintura és color, la pintura és b/n, la crisi de l’art, l’especulació de l’art, la deshumanització de l’art, el retorn al hiperrealisme i la seva falta d’imaginació, la falta de valors artístics en la societat, la fi de la generació dels col·leccionistes...) “Locos” per mirar, per escoltar, per tocar (una pintura, un poema, un gravat).


I així, com qui no vol la cosa, vam passar tres hores mirant d’arreglar un món que té pinta de precipitar-se a un desfortuni si no hi posem remei ben aviat. La sort serà però que sempre quedarà algun grup de “locos” entusiastes disposats a convidar-te a prendre un suc de préssec, a dir la teva, i a “flipar-te” una tarda de dissabte.


I tot d’una ja som diumenge, convidada com estava a participar amb un estand “artístic” a la fira de Sant Ponç del meu poble. D’això també se’n va parar el dia abans, perquè sí, si volem democratitzar l’art, superar la crisi l’art, aportar els valors de l’art a la nostra societat, hem de sortir al carrer, ser imaginatius, convidar a tothom a ser partícips del moviment que l’art genera. Hem d’apropar a tothom a l’art i deixar-nos d’elitismes absurds. I va ser així com una servidora i l’Artemisia ens vàrem plantar al mig de la rambla franquesina amb la voluntat de mostrar amb imatges que és Artemisia, que fa Artemisia, quins propòsits té Artemisia.


I força gent s’hi va acostar, i van mirar, alguns valents van preguntar, i els més atrevits fins i tot van opinar. D’aquí a uns dies us oferiré la prova documental d’aquests valents que van posar-se davant la càmera per respondre a la pregunta “Què és Art?”


El cap de setmana ja s’ha acabat (menys mal perquè ha estat maratonià i se m’acaben les piles) però estic contenta:


“Contenta” perquè m’encanta envoltar-me de “locos” que em fan sentir “normal”.

“Contenta” perquè algú altre que no coneixia l’existència de l’Artemisia franquesina ara ja n’està al corrent.

“Contenta” perquè alguns microbis de 7 anys m’han demostrat que saben qui és Jackson Pollock.


Però sabeu què? Doncs tal i com jo ho veig, perquè en el futur continuïn havent grups de “locos” defensors de l’art i els seus valors necessitem un present on tothom s’acosti a l’art amb curiositat (no rebuig), preguntant (no jutjant), opinant (no criticant). Perquè tenim material de sobres amb les noves generacions que pugen, però si no els hi donem les eines, si no els facilitem els suports, si el sistema educatiu i les famílies no apostem fort per aquestes noves personetes, l’art perdrà la partida, i sincerament, l’art no s’ho mereix, i nosaltres, els ciutadans, tampoc.


Moltes de les persones que van respondre davant d’una càmera "que és l’art" em van dir “sentiments”...


El sentiments els podem tenir però no els podem comprar... Sembla mentida, però si volem, si ens hi esforcem, tot pot canviar...




0 vistas

ÚNASE A NUESTRA NEWSLETTER    Las últimas noticas de Artemisia directamente en su bandeja de entrada.

Conéctese con nosotros

  • Instagram
  • Facebook
  • YouTube
  • LinkedIn