I no sé com, ja ha passat un any...


Avui fa un any, just en aquesta hora, estava a la sala acabant de posar els cartellets que acompanyen a cada quadre.


Fa un any, avui fa un any, que l’Artemisia i jo ens vam estrenar en això de convertir-nos en una galeria d’art. Ha estat un any intens, emocionant, estressant, ple de coses bones, algun desengany i molts “instants” (instants en si mateixos, no cal que els hi posi adjectius)


La gent que em coneix sap de la meva obsessió per les llistes. Us sembla doncs que us faci una llista resum de les coses “Artemisia” que he après i/o m’han passat en els darrers 365 dies?


- Soc una inconscient

- La meva vida ja no té sentit sense Chopin

- Por mi padre mato

- L’Art no s’explica, t’arriba

- Les fonts metàl·liques d’ikea son molt boniques però no serveixen com a cubiteres

- El cava, super fred!

- Un diumenge matí? Al taller d’un artista!

- Veure no és sinònim de mirar

- Mirar no és sinònim d’entendre

- Entendre no és sinònim de sentir

- Sentir és tot

- Tot és res

- Res podria ser que l’artista acabés l’obra i la cremés

- Cremar Art és impossible perquè el producte no és el mateix que el procés

- El producte és el resultat de l’art, va dir Picasso “el puro acto plástico es secundario, lo que en realidad cuenta es el drama que acompaña ese acto”

- I aleshores pren sentit allò de que “todo acto de creación es un acto de destrucción”

- No tothom és artista

- L’artista sempre és especial

- A l’artista “la inspiración lo pilla trabajando”

- Si volgués gravar una segona part de “Mulhogan Drive” ho faria a la carretera de l’Arrabassada

- Una escultura s’acaba quan tu la toques

- Les parets, blanques

- Has d’anar a Basel per saber on ets

- L’Art és un negoci complicadíssim i s’ha de treballar molt dur (molt molt dur) per sobreviure

- M’agraden les coses “belles”

- Em resulta impossible dir que alguna cosa m’agrada quan no m’agrada

- L’hiperrealisme s’allunya força de les meves inquietuds

- M’agraden els artistes amb discurs

- No em defineixo entre el gran i el petit format, la cosa entremig no m’interessa tant

- Un marc, si no és l’adient, et mata l’obra

- La meva intuïció fins ara sembla que funciona

- Em sento mestressa de les meves decisions i m’encanta

- Si vols les coses fetes a la teva manera, fes-les tu mateix

- Imprescindible deixar coses pel camí perquè pugui fer encabir coses noves

- Afrontar els canvis sense por

- Tinc dret a equivocar-me

- Sense la família i els amics res no seria el què és


A un any just d’inaugurar Artemisia he tingut d’anar a la meva doctora de capçalera, les cames no em responien, em costava una miqueta respirar, algun que altre atac de plorera... m’ha dit una paraula: “estrès”, i a continuació m’ha dit: “repòs obligatori tres dies”. Un bon amic fa un any que de tant en tant em recorda “take it easy”...


Ho he entès, de debò que ho entès, i miraré d’estar alerta perquè no torni a passar, però molt em temo que el món de l’art és com una mena de droga... i diria que ja hi estic enganxada...


GRÀCIES


PD. Els que em coneixen també saben de la meva afició a les pd...

Fa uns dies em va venir a veure la mama de la petita Fiona. La petita Fiona es una nena petita que, pobreta, ha patit moltes hores escoltant a parlar d’Artemisia, fins i tot des de abans de ser la Fiona que és. Jo crec que les dues estaran irremeiablement unides d’una manera o altre per sempre més. Doncs la petita Fiona ens ha fet un dibuix per celebrar el nostre primer aniversari. Jo estic molt contenta de que me l’hagi regalat perquè és preciós, i per això el vull compartir amb vosaltres.

Gràcies petita Fiona.

1 vista

ÚNASE A NUESTRA NEWSLETTER    Las últimas noticas de Artemisia directamente en su bandeja de entrada.

Conéctese con nosotros

  • Instagram
  • Facebook
  • YouTube
  • LinkedIn