Ramon Bufí
(Palou, Granollers 1936 - Corró d’Avall 16/08/2020)
La Galeria Artemisia, Art & Tendències comunica el traspàs del nostre amic i gran artista Ramon Bufí i vol traslladar el seu condol als seus fills, familiars I amics.
ARTISTA POLIFACÈTIC:
Ramon Bufí va ser un artista prolífic que va cultivar el dibuix, la pintura i el gravat. Llapis i tintes xines. Olis, aquarel·les i pastels. Linografies, gravats a l’aiguafort i l’aiguatinta. Quan li demanaves amb quina tècnica hi treballava millor deia “amb qualsevol caire de l’art, desconfiant de l’especialització.”
Ramon Bufí va ser una persona inquieta i curiosa. A banda d’explorar al llarg de la seva trajectòria artística diferents disciplines, tècniques i suports: va decorar ceràmiques; exercí el disseny industrial; va treballar amb els arquitectes Martorell, Bohigas, Mackay fent perspectives; va ser cofundador, juntament amb el poeta i crític d’art Joan Sala Vila, i il·lustrador de la revista d’art “Vernissatge” que es va estar publicant a Granollers durant tot l’any 1983. Així mateix Ramon Bufí va escriure i publicar els llibres: Paisatges d’infantesa, Dissabtes pictòrics, Amics meus, L’eixida, Tanmateix un pintor, Quatre Germans, L’ermità i El Pintor i la Model.
Més enllà del projecte artístic en el qual estigués treballant, en Ramon Bufí sempre va defensar que l’important i essencial és l'emoció de l'artista per elaborar obres que aconsegueixin commoure a l’espectador. Citava sovint les paraules de Paul Cézanne “Si no hi ha emoció, no pot haver-hi art”. Per això explicava “El meu sentiment i l’emoció que mana la mà a tothora, ha estat el mateix amb tot l’enfilall de tècniques”.
TRAJECTÒRIA:
Nascut a Granollers l’any 1936, va iniciar-se en la pintura l’any 1953 estudiant al taller del pintor Casals Grau. El 1956 es va convertir en deixeble del pintor Amador Garrell, l’any 1962 va ingressar a l’Escola d’Arts i Oficis de la Llotja (Barcelona), i va fer estudis del natural al Cercle Artístic de Sant Lluc. L’any 1963 va ingressar a l’agrupació d’art de Granollers.
L’any 1974 va realitzar la seva primera exposició a la Sala Sant Jordi de Granollers. I a partir d’aquí, un seguit d’exposicions que el van portar entre altres espais i galeries a: l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell; el Museu d’Art Contemporani; la VII Biennal Internacional d’Art sobre l’esport; va participar a l’exposició col·lectiva commemorativa del Centenari de La Vanguadia; el Centre Internacional d’Art Contemporani de París; el Museu de Granollers; el Museu Industrial del Ter de Manlleu; el Casino de Granollers; i la Fundació Mauri de la Garriga.
RECONEIXEMENTS:
Entre altres premis i reconeixements va ser Primer Premi i Medalla al concurs de pintura de Calella de Mar (1975), Tercer Premi al concurs de pintura d’Avinyó (1979), va ser inclòs al Diccionari Ràfols (Diccionari biogràfic d’artistes de Catalunya i Balears) (1980) i va ser Premi d’Honor i medalla de plata al concurs de pintura de Caldes de Montbui (1981)
TEMÀTIQUES:
Han estat diferents temàtiques les que van interessar en Bufí, sempre proper a la figuració, els seus motius d’interès vital van estar representats plàsticament, tant és així que va realitzar sèries sobre el món de la bicicleta, els jocs de cartes, el cos nu i el jazz, entre d’altres.
El paisatge sempre va ser un motiu d’interès per a ell, pastels, aquarel·les i olis. No en va van ser molts dissabtes als matins que va sortir amb “els meus amics pintors” que deia ell a dibuixar “au plein air” , perquè em deia que no valia pintar d’una fotografia, que calia fer-ho del natural. Sospito que el fet de sortir a pintar i combinar l’activitat artística amb un bon esmorzar de forquilla eren una de les seves grans satisfaccions.
El retrat, especialment el dels seus amics, va ser un altre dels seus temes més propers. En el seu llibre “Amics meus” introdueix cada un dels capítols dedicats als seus estimats Carles Sindreu, Amador Garell, Jaume Torra, Donat Puig, Joan Rovira i Amand Domènech amb un apunt de cada un d’ells.
EL LLEGAT:
Qui coneix el taller d’en Ramon sap de la gran col·lecció personal de l’artista. Obres seves i també dels seus amics. Metòdic i ordenat com era ho tenia tot perfectament endreçat. Carpetes amb gravats, pastels i aquarel·les emmarcats, teles ben organitzades. En Ramon era incansable, mentre pensàvem la darrera exposició, idea que dibuixàvem, idea que executava de manera immediata. Va ser així com va construir el conjunt d’una obra honesta i coherent.
Mai aturant-se, crec que aquest haurà estat el seu gran mèrit, atrevir-se a evolucionar amb cada nou cicle. El gravat va ser una constant, a partir d’aquí, si volia experimentar amb una nova tècnica, estudiava, "prova i error", i sempre arribava a bones conclusions. El resultat és un compendi d’obres que escenifiquen clarament el seu talent i el seu treball.
Un patrimoni, reflex d’una època i un paisatge, que abraça quasi 70 anys de professió, perquè en Ramon no es va aturar mai, així és que ens ha deixat una carpeta a mig fer i un llibre pendent de publicar.
Si la sensibilitat i el coneixement encara són un bé proper als representants de la cultura, Granollers i les Franqueses farien bé de mirar de recuperar aquest material i fer-lo present com a testimoni no d'un pintor, sinó de la realitat de l'art al llarg de més de mig segle. Aquestes dues poblacions (quasi sense donar-se per al·ludides) van tenir entre els seus veïns un ciutadà il·lustre com en Ramon Bufí.
L'AMIC:
Les darreres exposicions els anys 2015 I les 2018 les va celebrar a la galeria Artemisia, Art & Tendències de les Franqueses del Vallès, espai amb qui va establir llaços de col·laboració artística i amistat.
Primer vaig conèixer el pintor, després l'artista i finalment a l’amic. Han estat molts divendres a la tarda que he compartit cafè i conversa amb un home entusiasta i amb una energia envejable. Art i la vida eren els nostres temes: les sortides amb els seus amics pintors, els despropòsits de la política, el “punt blau”, les nostres discrepàncies sobre l’abstracció, el seu gat, el descobriment del pintor Gao Xingjian… Conèixer i treballar amb el Ramon Bufí ha estat un veritable honor.
Estic del tot segura quan dic que una de les coses que més agradaven en Ramon era observar l’emoció de l’espectador agermanada, ni que fos por uns moments, amb la seva pròpia emoció.
Gràcies per la teva amistat Ramon.
Amb gran afecte.
Cristina Requena
Directora galeria Artemisia, Art & Tendències
Una de les sortides amb els seus amics pintors.
El particular homenatge de Ramon Bufí als seus amics i a la figura del pintor.