ÚNASE A NUESTRA NEWSLETTER    Las últimas noticas de Artemisia directamente en su bandeja de entrada.

Conéctese con nosotros

  • Instagram
  • Facebook
  • YouTube
  • LinkedIn
  • Cristina Requena Villalba

El Quatre, Sala d'Art


Fa uns dies vaig rebre una felicitació. El Quatre, Sala d’Art tant atents com sempre se’n recordaven de desitjar el Bon Nadal a tots els seus seguidors.


La Felicitació resava un “El Quatre Goes to Barcelona”. Jo vaig fer veure que no ho veia… I tot plegat, ahir divendres, a quarts de nou del matí, obro la premsa i llegeixo “El Quatre es trasllada a Barcelona”


Commmmmmm? Vaig fer una lectura en diagonal de la nota de premsa i seguidament un lectura complerta. Doncs si, el Quatre marxa cap a la capital.


I lo primer que penso és “Granollers es queda orfe!” Granollers, capital de comarca, fa un nou pas enrere en això que el mateix Xabier (Fernández) en diu “aquesta cosa tant rara” (la cultura)


Recordo clarament les tardes de divendres que la meva mare portava a la meva germana al dentista i mentre ella estava dins la consulta a mi m’obligaven fer la volta per la Sala Sant Jordi. Recordo els sofàs marrons on seia avorrida.


També recordo les tardes al museu de Granollers, la planta de baixa sovint canviava d’exposició i me mare ens hi feia anar. Un cop vam anar fins a dalt de tot i no sé perquè em vaig despistar de la mà de la meva mare. Em va fer molta por. És un museu fosc amb unes rampes llargues i fosques que fan molta por.


També recordo que me mare no perdia ocasió de portar-nos als museus més famosos quan viatjaven, i les excursions a Barcelona per veure el Museu Nacional d’Art de Catalunya, el Museu d’Historia...


Un dels impactes més potents de petita va ser veure el Guernica al Casón del Buen Retiro, i sincerament, no va ser el quadre, va ser el “cacho” vidre que tenia davant. Jo em sembla que només vaig veure el vidre i que m’anaven dient “no et pots acostar, no et pos acostar”


No recordo que me mare em portés a El Quatre.


Ara fa una estona he trucat a me mare. “Mama, com és que de petita no em portaves al El Quatre?” “Doncs no ho sé filla... Algun cop si no?” “No mama, no tinc el record” “Si, potser si que no hi hem tingut tirada a entrar. Sovint ho hem mirat des de fora però no hi hem entrat és veritat. No ho sé, potser sempre m’ha fet com cosa” “Però que vol dir "com cosa"?” “No ho sé filla”


No ho sé filla... Doncs si. Jo tampoc ho sé. He sigut adulta i he baixat exprés a Barcelona un diumenge al matí per visitar la Fundació Miró, el CCCB, Caixa Forum, i no sé per què no hi he entrat gaire al El Quatre. M’he mirat molt es seves expos programades, el seu blog, les seves xarxes socials... però no hi he entrat gaire al Quatre. I ara m’exclamo de que facin un gir professional cap a nous territoris?


Podem responsabilitzar a les polítiques culturals de les mancances que tenim, però siguem sincers, que ens passa als ciutadans del Vallès? D’on ve aquesta tirada a marxar fora per trobar el que tenim a casa?


SORT per a la Rosa i el Xavier. Per a mi han estat un exemple a seguir. Espero haver aprés alguna cosa de vosaltres. Tot i que només he estat a l’ombra, que sapigueu que hi he estat.


PD. Em sembla que soc capaç de traduir el “no ho sé filla” de la meva mare. Crec que vol dir alguna cosa com “es una galeria d’art, ells en saben molt i a mi em fa cosa entrar no fos cas que em demanessin alguna cosa i no estigués a l’alçada” Però la veritat, ara que jo en tinc una, puc dir tranquil·lament que la persona que té una galeria ni en sap tant, ni espera res de ningú que entra per la porta, només desitja compartir allò que a ella l'emociona perquè està convençuda que pot emocionar també a altres persones...


0 vistas